Use LEFT and RIGHT arrow keys to navigate between flashcards;
Use UP and DOWN arrow keys to flip the card;
H to show hint;
A reads text to speech;
111 Cards in this Set
- Front
- Back
|
nàcar |
nacre |
|
|
"el va tractar nada menos que de mentider" |
el va tractar de mentider, com si res. |
|
|
"ha vingut nada menos que el president" |
ha vingut el president, ni més ni menys.
no ha vingut altre que el president. |
|
|
nanai |
creu-t'ho sí home demà m'afaitaràs |
|
|
1. necessito la vostra atenció. 2. necessito de la vostra atenció. |
** necessito de la vostra atenció ** |
|
|
ni quin nen mort |
ni quins raves fregits ni raves fregits |
|
|
monstre de les neus |
monstre de la neu
[Blancaneu, llevaneu] |
|
|
ni fu ni fa |
ni fred ni calor |
|
|
ni que ho diguis! i tant! |
** ni que ho diguis! ** |
|
|
en caure la nit |
a boca de fosc a boca de nit en fer-se de nit fosquet a entrada de fosc / nit |
|
|
no a la guerra! |
guerra no! no volem guerra! |
|
|
no en el meu nom! |
en el meu nom no! |
|
|
no dir paraula no articular paraula
|
no dir ni piu no badar boca callar com un mort no dir ni una sola paraula no articular ni una sola paraula |
|
|
no donar cop no fotre cop |
no fotre brot no fer brot viure amb l'esquena dreta |
|
|
no ni entro ni surto |
jo no m'hi fico jo no hi tinc art ni part |
|
|
no està de més si... |
no estarà de massa si... no serà sobrer si... |
|
|
no estar per gaites |
no estar per orgues no estar d'humor |
|
|
no hi ha de què |
de res no s'ho val |
|
|
no hi ha dret |
no s'hi val |
|
|
no hi ha mal que per bé no vingui |
déu escanya però no ofega d'un gran mal en surt un gran bé |
|
|
i no hi ha més |
i s'ha acabat el bròquil i para de comptar i què més vols i ja està |
|
|
no importa |
no hi fa res tant se val |
|
|
no obstant |
no obstant això això no obstant
["no obstant" sempre ha d'anar acompanyat d'un subjecte]. |
|
|
no es parlen |
no es fan no parlen |
|
|
no puc menys que felicitar-te |
no puc deixar de felicitar-te no me'n puc estar de felicitar-te |
|
|
no en sap ni papa |
no en sap ni un borrall |
|
|
no té volta de full |
no té remei no té retop |
|
|
no té volta enrere |
no té marxa enrere |
|
|
només fa que cridar |
no fa res més que cridar no fa sinó cridar no fa altra cosa que cridar |
|
|
nòria |
1. sínia, sènia.
2. [atracció] roda, sínia. |
|
|
han construït 100 habitatges nous al poble |
han construït 100 habitatges al poble
[cal evitar l'ús redundant de "nou" amb verbs que ja impliquen fer una cosa nova]. |
|
|
he comprat un nou cotxe |
1. he comprat un cotxe nou.
2. he comprat un altre cotxe.
[1. Si realment el cotxe és nou, i no de 2a mà, l'adjectiu ha d'anar després del substantiu] |
|
|
novatada |
patenta quintada broma pesada |
|
|
novedós |
nou innovador |
|
|
oblicu oblíqua |
oblic obliqua [sense accent] |
|
|
octavilla octaveta |
volant full volant |
|
|
1. es va lesionar l'oïda interna. 2. es va lesionar l'orella interna. |
2. es va lesionar l'orella interna.
["Oïda" és el sentit, mentre que l'òrgan és l'orella]. |
|
|
les ones dels cabells |
les ONDES dels cabells
[ONA = del mar ; energia ; ONDA = porció elevada d'una superfície]. |
|
|
besoncle oncle avi tiet avi tio avi
|
besoncle
[femení = bestia] |
|
|
què n'opines, de tot això? |
què n'opines, sobre tot això? |
|
|
1. orangutà. 2. orangutan. |
** orangutà ** |
|
|
ostentar un càrrec |
tenir un càrrec exercir un càrrec
["ostentar" només vol dir "fer ostentació, mostrar"]. |
|
|
estar patxutxo |
estar fumut, pioc, alacaigut, esmaperdut. estar cloc-piu, anar cloc-piu. |
|
|
de pacotilla |
de fira de nyigui-nyogui |
|
|
pajarita |
corbatí corbata de llacet |
|
|
quin pàjaru! |
quina peça! quin garneu!
|
|
|
quin avorriment! quina llauna! quina murga! quin pal! quina pallissa!
|
**quin pal!** **quina pallissa** |
|
|
pal de golf pal d'esquí |
bastó de golf bastó d'esquí |
|
|
cada pal que aguanti la seva vela |
cadascú que carregui el seu mort |
|
|
tenir palique |
tenir xerrameca, tenir parola, tenir vèrbola, tenir parleria, ser un xerraire, ser un raonetes, ser un enraonador. |
|
|
quin paio més pallissa! |
pesat plom |
|
|
pamplines |
ximpleries camàndules galindaines |
|
|
pandilla |
colla, grup, trepa escamot |
|
|
pantorrilla |
pantell, tou de la cama |
|
|
papanates |
babau, beneit, enze, sòmines, tanoca, bajoc, toca-son |
|
|
quina papereta que ens ha tocat! |
quin mal paper! quin os! quin afer més complicat! |
|
|
fer papilla [algú] |
fer pols, fer xixines deixar baldat, deixar capolat |
|
|
en paradero desconegut |
en parador desconegut
no saber on para |
|
|
parafang(s) parabrisa(es) eixugaparabrisa(es) paracaiguda(es) |
1. parafang, parabrisa.
2. paracaigudes, eixugaparabrises. |
|
|
parafarnàlia |
aparat, faramalla |
|
|
això ho haurem de parlar |
d'això n'haurem de parlar
[parlar de] |
|
|
parrafada |
discurs, tirallonga, tirada, peroració.
[fotre una parrafada = engegar un discurs] |
|
|
anar de parranda |
anar de gresca, anar a fer gresca, anar a fer tabola, anar a moure borina, anar a divertir-se |
|
|
parrilla televisiva |
programació graella de programació |
|
|
mirar a una altra part |
fer com qui no veu |
|
|
parte mèdic |
comunicat mèdic |
|
|
a quatre passos d'aquí a quatre passes d'aquí |
[s'usa PASSA quan comptem el nombre de passos]. |
|
|
pasmat |
parat, esbalaït, meravellat, atònit, glaçat, gelat, encantat, enfavat |
|
|
passacarrers |
cercavila |
|
|
passar-ho bé |
passar-s'ho bé, passar-se-la bé.
esbargir-se, xalar, gaudir.
[tb amb "passar-s'ho malament"] |
|
|
passar-s'ho bomba |
passar-s'ho d'allò més bé divertir-se d'allò més |
|
|
passar-les canutes |
passar-les magres, ballar-la magra, passar-s'ho malament, passar-les putes. |
|
|
t'has passat t'has passat tres pobles t'has passat de la ratlla |
n'has fet un gra massa has passat de la ratlla [NO "t'has..."] t'has passat deu grans [Pau Vidal] |
|
|
passar per |
1. SÍ = sentit propi = "el riu passa pel poble".
2. NO = implicar, fer necessari, necessitar de. |
|
|
passar pel tubo passar per l'aro |
passar per l'adreçador |
|
|
passar-ho bomba |
passar-ho d'allò més bé |
|
|
passar-se de llest |
fer massa el viu ser més llest que una daina ser més viu que una centella |
|
|
passeig |
1. SÍ = acció de passejar ["vés a passeig!"].
2. NO = camí que es fa en passejar = passejada ["es bo fer una passejada abans de sopar"; "una passejada per la història"]. |
|
|
quin pastel! |
quin bunyol! quina pasterada! quin embolic! quin pastell! |
|
|
a patades [= molts] |
a palades a balquena |
|
|
patalejar |
espeternegar, picar de peus. pernejar, camejar. |
|
|
patates xips |
patates rosses |
|
|
donar un patatús |
tenir un treball, tenir un tropell, tenir un atac. |
|
|
patós |
malapte maldestre |
|
|
tenir patxorra |
no posar-se pedres al fetge tenir el fetge gros tenir molt de fetge prendre-s'ho a la fresca |
|
|
paulatí |
gradual, progressiu, lent, de mica en mica |
|
|
de pega |
1. SÍ = mala sort = "estic de pega".
2. NO = fals, fingit, de per riure. |
|
|
ningú no pega la seva dona |
ningú no pega a la seva dona
[pegar + CI] |
|
|
això no et pega |
això no t'escau això no et va bé |
|
|
pegar un cop |
CORRECTE |
|
|
pegar un tret |
engegar un tret fotre un tret |
|
|
pegar una bronca |
esbroncar renyar escridassar |
|
|
pel contrari |
altrament si no |
|
|
pelegrinar peregrinar |
1. pelegrinar = viatjar com un debot.
2. peregrinar = viatjar per terres estranyes. |
|
|
pelma |
pesat, plom, molest, tediós |
|
|
pelotasso [urbanístic] |
tripijoc martingala |
|
|
[sortir] pels aires |
[sortir] volant, disparat enlaire |
|
|
fer volar pels aires |
fer miques
[** ésAdir l'accepta] |
|
|
l'ordinador és un pepino |
l'ordinador és una bèstia |
|
|
pepinillo |
cogombret cogombre salvatge cogombre amarg |
|
|
per anticipat |
per endavant a la bestreta |
|
|
posar-se per davant |
passar al davant avançar-se situar-se al davant |
|
|
per les bones |
a les bones |
|
|
per lliure |
pel seu compte a la seva |
|
|
per + infinitiu per a + infinitiu |
1. PER + inf. = acció intencionada [=amb la intenció d'X , perquè vull X"] >> "hi aniré per veure't".
2. PER A + inf = acció no intencionada ("no serveixo per a guanyar").
3. PER A + inf = quan depèn directament d'un substantiu, adjectiu,participi, pronom o adverbi. |
|
|
per comptes de |
en comptes de en compte de |
|
|
per què serà |
per què deu ser |
|
|
per a res ("no hi confio per a res") |
gens, gens ni mica, ni gota, ni un pèl, ni poc ni gaire |
|
|
per suposat |
per descomptat naturalment i tant és clar no cal dir-ho |
|
|
pertot arreu per tot arreu |
pertot arreu
**per tot arreu** |
|
|
per últim |
per acabar finalment a l'últim |
